Més del 70% de participació en l’avaluació de riscos psicosocials de nou unitats de la Guàrdia Urbana

0
122

S’ha dut a terme l’avaluació de riscos psicosocials del personal que treballa a les 8 unitats centralitzades amb base a la Zona Franca i a la unitat muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB).

Per detectar possibles riscos psicosocials, s’ha preguntat amb un qüestionari estandarditzat al personal d’aquestes 9 unitats sobre aspectes relacionats amb les característiques del seu treball. Hi han participat 460 persones (el 72,4%) dels 635 treballadors i treballadores de la Zona Franca i 31 (el 75,6%), dels 41 preguntats de la Unitat Muntada.

L’objectiu d’una avaluació de riscos psicosocials és detectar problemes que podem patir les persones treballadores derivats de les condicions en què fem la nostra feina. Són psicosocials perquè afecten directament la nostra salut i perquè provenen del contacte amb les persones i amb l’organització del nostre entorn laboral.

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) de l’Ajuntament ha coordinat tot el procés conjuntament amb el Comitè de Seguretat i Salut de la GUB. I per portar-lo a terme, un grup de treball ha coordinat l’avaluació de les unitats situades a la Zona Franca i un altre, la de la muntada. Aquests grups, integrats per persones delegades de prevenció del cos, agents de les unitats, comandaments i tècnics del PRL, són qui han adaptat a la GUB les preguntes del qüestionari, amb l’objectiu de preservar l’anonimat de les persones que han respost.

GU edifici petita

Instal·lacions de la GUB de la Zona Franca

Guardia urbana gran

Una de les 22 sessions informatives de l’avaluació de riscos psicosocials

Per aconseguir el màxim de participació, com que en aquest cas la plantilla és molt heterogènia sobretot pels diferents torns que hi ha, s’han programat fins a 22 sessions informatives repartides entre els matins, les tardes i les nits, tant durant la setmana com durant els caps de setmana. Assistir a les sessions era obligatori però, per aconseguir el màxim de sinceritat, respondre el qüestionari ha estat voluntari.

Ara, els grups de treball ja estan treballant en els resultats de les enquestes per proposar solucions i mesures preventives que evitin els possibles riscos detectats. Quan s’implementin també caldrà fer-ne el seguiment.

El mètode PSQ CAT d’avaluació de riscos psicosocials

La metodologia que s’ha seguit és la del PSQ CAT, la versió catalana del Copenhaguen Psycosocial Questionnaire (CoPsoQ ), que és el mètode recomanat per la Generalitat de Catalunya, que utilitzem a l’Ajuntament de Barcelona i en aquest cas per primera amb el col·lectiu de la GUB. Aquest mètode es basa en la teoria de l’estrès, que relaciona els riscos psicosocials directament amb determinades conseqüències per a la nostra salut. Així, per exemple, se’n poden derivar casos com l’apatia, la dificultat per pensar clarament, l’insomni, etc.

El PSQ CAT dóna per vàlid el resultat de les enquestes, si hi participen un 60% dels treballadors i treballadores a qui va dirigida l’avaluació i proposa fer enquestes amb preguntes centrades en 20 dimensions psicosocials que agrupa en 6 àrees. En el cas de la GUB es van plantejar 33 preguntes adaptades a la seva plantilla.

Àrees en què s’agrupen les 20 dimensions psicosocials que s’avaluen

  1. Exigències psicològiques en el treball: es refereix al temps que disposem per fer les tasques que tenim encomanades i l’exigència emocional de la nostra feina depenent de si treballem o no en contacte amb altres persones. Per exemple, treballar amb individus o situacions que ens poden suposar haver d’amagar els sentiments, callar l’opinió o un desgast emocional.
  2. Conflicte treball-família: la necessitat de respondre a demandes del treball assalariat i el domèstic pot ocasionar problemes per la manca de temps per compaginar totes dues vessants.
  3. Control sobre el treball: té a veure amb la capacitat d’autonomia en fer la nostra feina i el desenvolupament adequat de les nostres habilitats per portar-la a terme. Som capaços de fer-la o ens suposa un elevat sobre-esforç assolir-la? Tenim marge d’acció o la feina no ens permet aplicar els nostres coneixements?
  4. Suport social i qualitat de lideratge: la relació amb les persones del nostre entorn laboral afecta de diferents maneres la nostra salut. El suport social per exemple ens pot ajudar a fer la nostra feina o el sentiment de grup comporta un component emocional de pertinença i acceptació. Els rols, les jerarquies o la posició de cada treballador o treballadora fan més complexes encara les relacions.
  5. Compensacions del treball: la recompensa a l’esforç que fem influeix en el nostre benestar. No només és important el salari, sinó que el reconeixement a la feina i l’estabilitat laboral s’ha demostrat que són compensacions importants.
  6. Capital social: la creació de xarxa i recursos col·lectius per afrontar tasques requereix de relacions entre diferents membres de l’organització, a vegades de diferents nivells, que poden afectar negativament a la salut, si no s’aconsegueix una col·laboració i interacció de confiança entre totes les parts.
Nou curs